NATURA MORTA
Dibuix o pintura que representa una composició a base de sers inanimats (vegetals i objectes) o/i animals morts

NEOCLÀSSIC

Estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó

OLI
Tècnica pictòrica consistent en dissoldre els pigments en un aglutinant oliós, com l'oli de llinosa.
Per extensió, també es diu oli al quadre pintat amb aquesta tècnica. Perquè s'assequi millor, es mescla amb líquids volàtils com l'aiguarràs, el símil d'aiguarràs o amb assecatius. L'oli permet fer una gran varietat d'efectes pictòrics i, a vegades, resulta avantatjós que trigui tant temps en assecar-se. L'oli es va difondre a partir del segle XV. El primer que el va adoptar i perfeccionar va ser Jan van Eyck

OP ART
De l'anglès, optical-art. Art dels anys 60 que busca efectes lluminosos, òptics i mòbils, a base de procediments combinats com la teoria dels colors, la perspectiva, l'electricitat i els principis de l'òptica físics i fisiològics

PERSPECTIVA

És la ciència que representa gràficament en una superfície plana els efectes de la distància respecte l'aparença de mida, forma i color dels objectes, tal com es mostren a la vista en la realitat, simulant tenir tres dimensions

PERSPECTIVA AÈRIA
Perspectiva que s'ocupa de la representació de l'aire o l'atmosfera que envolta els objectes o escenes. Ús del color i del to per a indicar espai i allunyament.
També s'utilitza el terme per a la perspectiva que té el punt de vista a bastant alçada, oferint la sensació d'una visió aèria del paisatge. En quant al primer aspecte, els colors càlids, les formes clarament definides i els marcats contrastos de to tendeixen a avançar cap el plànol del quadre; mentre que els colors freds, les formes i els contrastos de to menys definits i esvaïts apareixen més allunyats. Un mateix color és més tènue com més lluny és de nosaltres, per causa del vapor d'aigua que hi ha a l'aire.

PERSPECTIVA CÒNICA
Perspectiva en la qual les línies paral·leles de la realitat convergeixen cap a un (o més) punts de fuga en el suport, i els objectes semblen més petits a mesura que s'allunyen de l'espectador

PILAR, PILASTRA, COLUMNA I CARIÀTIDE
Tots ells són elements de suport però que a diferència del mur no formen una continuïtat compacta sinó que permeten l'obertura d'espais buits per deixar passar la llum i l'aire. Quan el suport té secció rectangular, quadrangular,cruciforme o poligonal parlem de pilar; en el cas que aquest pilar estigui disposat adossat al mur parlem de pilastra; si el suport té secció circular ens referim a la columna, segurament l'element de suport més conegut i usat; i finalment si el suport té forma figurativa parlem de cariàtide (en el cas de ser figura femenina) i d'atlant (en cas de ser figura masculina).
La columna consta de les següents parts:
- basa: pòdium sobre el que es recolza la columna.
- fust: part central de la columna, tronc.
capitell: part superior de la columna: consta d'equí, àbac i collarí

PLANTA
És la representació d'un edifici vist des de dalt

POP ART
Moviment artístic dominant als Estats Units i Anglaterra des de mitjans dels anys cinquanta fins als seixanta. Els autors d'aquest corrent usaven, per fer les seves obres, elements corrents, de consum, procedents dels medis de comunicació de masses o de la producció industrial, elevant els objectes de la vida quotidiana moderna en obres d'art. Andy Warhol i Jasper Johns, entre d'altres, pertanyen a aquest moviment

PROPORCIÓ ÀURIA
Proporció considerada particularment estètica, igual al nombre d'or, que equival aproximadament a 1,618. Ha estat emprat al llarg de la història de la geometria i de l'arquitectura, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals

RELLEU
L'objecte escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d'un bloc (pla). També es tridimensional però no està feta per ser contemplada des de tots els angles. Els relleus els poden classificar en:
ALTRELLEU: constituït per figures que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.
MIGRELLEU: la figura ressalta la meitat del seu volum.
BAIXRELLEU: les figures representades sobresurten menys de la meitat del seu volum o gairebé gens.

RENAIXEMENT

Moviment cultural amb què s'acaba l'anomenada Baixa Edat Mitja i que suposa un retorn als valors humanístics i estètics de l'antiguitat clàssica. Comença a Itàlia al segle XIV i dura fins al XVI.
Pertanyen a aquest moviment Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Rafael, etc

RETAULE

Conjunt de taules pintades, generalment amb escenes religioses, col·locat darrera l'altar

ROCOCÓ

Estil recarregat i molt ornamental de principis del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura

ROMÀNIC

Estil predominant a Europa durant els segles XI, XII i part del XIII. Es caracteritza en pintura per una clara bidimensionalitat, basada sobre tot en enèrgiques construccions lineals.

ROMANTICISME

Moviment cultural que va reaccionar contra l'academicisme del neoclàssic a principis del segle XIX. Va introduir en l'art, definitivament, la valoració del color i la matèria, de vegades, per sobre del dibuix i la forma. Tractava de glorificar l'emoció i l'apassionament i va crear pintures molt idealitzades per mitjà de l'ús expressiu del color Delacroix, Géricault, Caspar David Friedrich i Turner en són seguidors

SECCIÓ
Es la representació d'un edifici, segons un tall imaginari, perpendicular al terra. El tall pot ser:
· longitudinal: pla que talla la construcció pel llarg.
· transversal: pla que talla la construcció per l'ample

SERIGRAFIA

Procediment amb què s'obtenen impressions filtrant els colors a través d'una trama de seda. Les parts del teixit que no han de filtrar els colors es recobreixen amb cola per a impermeabilitzar-les.
Aquesta tècnica va ser molt utilitzada per l'artista pop Andy Warhol

TALLA
Consisteix en treure material a través de l'ús de les eines adequades. S'aplica fonamentalment a la pedra, fusta i ivori.

TELA / LLENÇ
Suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar la tela.
Acostumen a ser de cotó o de lli: el cotó té un color més clar, una trama menys compacta i és més econòmic; el de lli és més rígid, de color gris ocre una mica fosc i es considera la millor tela per a pintar a l'oli. També es pot dir tela al quadre sobre tela ja pintat

TÈMPERA/ GOUACHE
Pintura a l'aigua que es diferencia de l'aquarel·la per ser menys transparent, més pastosa, i perquè utilitza el color blanc. També s'asseca molt de pressa. (En alguns diccionaris se l'anomena guaix o aiguada).

TREMP

De l'italià temperare, mesclar. Procediment de pintura caracteritzat per l'utilització del rovell d'ou com a dissolvent i aglutinant dels pigments. S'aplica sobre fusta o mur (pintura mural)i pot ser retocat en sec a diferència del fresc. És un dels procediments pictòrics més antics, s'emprava ja en el segle XII